Nuria by Rubén Perdomo

Intento en vano escribir sobre esta fotografía y no puedo ... en realidad no es una fotografía... es una experiencia excepcional para mi y creo poder decir también para Nuria. Cuando una mujer sufre una intervención como esta he de ser fuerte, valiente, ... y una vez superado esta parte quedan las secuelas, es entonces cuando la persona se ha de aceptar. El rostro medio oculto de Nuria no es por no enseñar su rostro, es una provocación que busca el pensamiento y la conciencia. Si hoy es el día de la MUJER, felicidades Nuria.

Nuria

GUIA VITAL by Rubén Perdomo

Viuràs confús i incapaç, al cor d’un terbolí que es resistirà que abandonis la seva

espiral infinita de despropòsits.

Però un dia ja no en faràs cas, de la teva impotència.

I podràs...

Meravellat -ara aferrat al passamà, ara arrapat a la paret- palparàs de nou

la màgia oculta dins l’entramat molecular del món que havies rebutjat;

assaboriràs el tacte oblidat de la matèria. I, a poc a poc, venceràs el vertigen

que et provocarà l’esclat de tota una existència espatarrant recuperada de cop

i volta. Aleshores emprendràs el llarg descens. Baixaràs, temorós però gallard,

esglaons esquerdats sota el pes d’opulències i supèrbies passades; baixaràs

les escales de la ignorància i la ceguera, que, en una època de vergonya sense

comparació, t’hauran encimbellat fins a les altures màximes de la buidor

personal.

Ho intentaràs...

I veuràs, alleugerit, que en seràs capaç.

Esborrant les teves pròpies passes a mesura que avançaràs, fugiràs de la

negror desoladora de la ciutat; dels seus fums i enzims perniciosos que

t’hauran enterbolit els sentits, i hauran recobert de sutge les poques engrunes

d’autenticitat que hauràs conservat. I escaparàs dels clarobscurs imprevisibles

de l’esperit humà. I de la hipèrbole fanàtica d’una civilització torta i esgarriada,

que t’haurà desfigurat l’ànima...

Marxaràs per camins que no admetran tornada, en direcció oposada a fileres

inacabables de rates ensinistrades en la rutina de no ser res; d’esquenes a allò

que t’hauran inculcat com la teva llar i la teva pàtria...

I sentiràs un calfred; un breu espant.

Creuràs, per un moment, que hauràs errat; que t’hauràs perdut per sempre...

Però, en realitat, tot just t’hauràs trobat.

La terra t’acollirà: el blau i el verd; l’aigua i el foc; un aire brunzent, enèrgic,

que t’emplenarà uns pulmons tan exultants pel goig de viure com desconcertats.

Ella t’abraçarà, t’acaronarà: la teva mare ancestral. Tornaràs a ser el seu fill

pròdig, el rei deposat que reclamarà la corona a la fi d’un exili forçat. I et posarà

un tron a l’ombra de les seves branques. I t’alimentarà amb fruits carnosos que

reconeixeràs com a germans.

I t’hi asseuràs, a la seva poltrona de fulles molles de rosada...

Però no t’hi acomodaràs.

Perquè ja t’hauràs desfet de les habituds passives que t’empresonaven talment

com xarxes, i les hauràs penjat al vent; bandera de llibertat.

Perquè ja t’hauràs après tots els revolts del camí i hauràs descansat als seus

marges.

Perquè, sota un bany de sol perenne, ja hauràs reconegut l’orgull daurat de

l’espiga de blat.

 

Text: David Castejón

Fotografia: Rubén Perdomo

ZONES by Rubén Perdomo

Pasa el tiempo y las fotografías perduran... Ya hace 5 años que decidí volver a la fotografía, ..un paso atrás? por qué? ... La respuesta espontánea; me hace ser más consciente y trabajar con el corazón, estar vivo. Sigo este camino lleno de obstáculos y miseria ...

Tarragona Talento by Rubén Perdomo

Hoy despierto mi blog dormido porque prefiero hablar de otra cosa que no sea Tarragona 2017, Parking Jaume I, políticos y sus pactos, ... Desde hace algún tiempo fotografío artistas, intelectuales, ... de la ciudad que  nos ayudan a mejorar, a pensar, ... A ellos y a los que no he podido citar, va este  pequeño homenaje. Gracias por ser y hacer.